Societat/ Reflexions sobre la governança de Borriana. Turisme. Projectes de l'Ajuntament ancorats en el segle passat. Punts foscos de les actuacions municipals. Festivals que desapareixen. La nova cultura: misses i hissar banderes. Albiol desbocat i els silencis de l'alcalde. Aplanar i engolir. La placa de la MH de la Mercé, una víctima més de la intolerància del regidor de cultura. La cultura es queda fora del projecte per a la ciutat de l'alcaldia. Resumint: Qui diries que mana hui a Borriana, la capital de la Plana Baixa?
Act. 16/03/2025, JCF, 5'
Qui diries que mana hui a Borriana?: Jorge Monferrer. Llig de tant en tant les columnes que l’alcalde escriu al Mediterráneo…, més que res per fer-me una idea del seu pensament polític: repetició de les consignes nacionals, contra el Govern central, atacs a l’oposició i a ’l’herència’ rebuda —innecessaris, perquè no li cal comparar la seua política amb el que van fer els ’altres’, més encara comptant que molts dels projectes li han arribat pels fons europeus de l’anterior legislatura— i la mateixa cançó de tornar a fer gran Borriana.
Darrere de la creença que en els anys daurats de la taronja a Borriana lligaven els gossos amb llonganisses hi ha desconeixement de com van ser les coses realment en aquells anys i poques ganes de reflexionar i estudiar per què, si tot era tan meravellós, això es va acabar i va vindre la decadència.
Borriana com a metàfora del paradís perdut és només això, una idea bonica que oblida que molta gent migrava perquè ací l’únic que hi havia eren taronges i els que guanyaven diners eren els que tenien (moltes) terres i els comerciants de taronges. Hi ha una altra Borriana, la dels magatzems treballant vint-i-quatre hores, la de les dones que s’alçaven a les quatre del matí a triar taronges i feien doble torn mentre els marits es passaven el dia al camp i els fills i filles se les apanyaven. I si no gelava ni pedregava i venien a bon preu, tenien diners per a passar l’any, i si no, ni un xavo, a amprar diners a la família o a la caixa rural.
"...si vas de nit al jardí de Quarts de Calatrava millor fes-te llum amb el mòbil si no vols caure."
Però tornem a l’alcalde. De les seues columnes es pot deduir que està motivat per la ciutat, pel partit, el seu, que té una visió de dretes del món, res a al·legar…, més o menys com jo me l’imaginava: allò que abans es deia democratacristià o liberal i amb una idea un poc esbiaixada de la ciutat i ancorada en el passat. I, a banda de la ideologia, es presenta sempre com un líder que sap lidiar amb els grans problemes de Borriana i donar-hi solucions encertades, brillants, econòmiques, modernes…, fins i tot sostenibles.
Ara em ve al cap la rehabilitació que han fet de les façanes del mercat. Diuen que han seguit els criteris tècnics..., no entenc per què, doncs, ara hi ha una barreja d’antics i de moderns.
Bones paraules i bones intencions. Ja fa quasi dos anys de les eleccions i la ciutat continua tan poc neta com abans, falten papereres, els contenidors de reciclatge són plens a vessar, al Pla aparquen en triple fila, radar en el carrer Marí, el camí de vianants de la carretera del Grau abandonat (en totes, en totes, les jardineres falten arbres), en la milla d’or del menjar ràpid les voreres estan més brutes que mai, no han posat papereres ni banquets perquè la gent jove puga estar a gust i no tirada en els brancals, si vas de nit al jardí de Quarts de Calatrava millor fes-te llum amb el mòbil si no vols caure, van criticar el carril bici de la ronda però continua exactament igual, o pitjor..., anar en bici pel poble és un esport de risc i el carrer de Sant Blai, nou de trinca, sense rampes. Aquesta última solució també deu ser sostenible i seguint els informes tècnics.
Moltes promeses, molt de suport de la Diputació i de la Generalitat, però de moment, només són paraules i moltes fotos. I en les últimes setmanes molts viatges a València a pidolar a directors generals, que no a consellers. Abans, l'alcalde anava a Madrid a parlar amb els tecnòcrates dels ministeris, viatge pagat, i tornava, com ara, somrient, amb i les mans buides: ‘s’estudiarà’. Que sí, que la font del vi i la batalla de flors són patrimoni del món mundial, i el port zona de gran afluència turística i no sé quantes coses més que queden molt grandiloqüents en les pàgines del BIM, però encara no s’han replantat tots els arbres que van desaparéixer arran de la rebentada tèrmica de 2023 i les cues per a eixir i entrar a Borriana en hores d’anar a treballar són cada dia més llargues.
"...El plantejament general de turisme —de turisme i d’altres coses— que proposen és tornar al segle passat."
Parlen molt del turisme, el nou motor de la ciutat…, es donaran facilitats als hotelers i es buscaran inversors, i els poblats marítims en convertiran en una nova Mallorca o Gandia, i molts turistes low cost i jornals de misèria per a les treballadores… Si llegiren els Buris-ana de fa cinquanta anys s’adonarien que els alcaldes franquistes ja ho van intentar, tot això. I els que van vindre després, també. El plantejament general de turisme —de turisme i d’altres coses— que proposen és tornar al segle passat. En la publicitat institucional en la ràdio diuen que s’oferiran cursos de nàutica íntegrament en anglés (WTF!, hem tornat vint anys enrere, quan fer coses en anglés era modern).
En un dels últims articles, a propòsit del repintat de cases modernistes [algunes de les quals no pots contemplar sense el perill que t’atropellen], advocava per un turisme que trencara l’estacionalitat… No sembla que les actuacions programades per a la mar vagen en eixe sentit, més prompte al contrari. I més, l’altre dia vaig veure que ha desaparegut l’escultura al pescador de la rotonda del port (supose que prompte llevaran també el rètol de Borriana, vista la poca gràcia que els fa que s’use aquesta forma). Sembla que van fer el forat sense moure-la i va caure (sin grandes destrozos)… Si Manolo Oliver alçara el cap!
Es defenen dient que el projecte ja estava fet de la legislatura anterior..., com si estiguérem faves: és aquest ajuntament qui l’està desenvolupant. És el de sempre, com això del mercat: no assumir la responsabilitat de res i tirar les culpes als tècnics o a l’herència (igualet que Mazón). Espere que a cap tècnic il·luminat li pegue per repintar les estàtues del pla o el campanar mateix (és que les pedres estan velles…).
Fins fa poc pensava que a Borriana hi havia dos ajuntaments: el del PP i el de VOX. Pareixia que hi havia un pacte de no-agressió i que cada u s’apanya amb les seues competències. Però sembla que no, que VOX no té problemes a clavar-se amb les companyes de govern del PP, verbi gratia, quan acusa les regidores del PP de feminazis. Es veu, per tant, que no només no són governs paral·lels, sinó que el segon marca el ritme i fa ballar el primer com una trompa.
És vox populi que Albiol té molta força dins l’ajuntament. Ja pot fer plans i projectes grans l’alcalde, que això no eixirà en la tele, són les decisions de l’altre les que apareixen en tots els mitjans. És Albiol qui tapa Monferrer i el deixa com un actor secundari.
"...programació cultural basada en tributs a la música dels 80, a fomentar el terraplanisme lingüístic i a fer misses i hissar banderes, més pròpia del franquisme que del segle XXI: aplana i engul!"
Ho hem vist moltes vegades: però no passa res, Monferrer, continua aplanant i engolint. Que lleven llibres d’educació sexual de la biblioteca..., que si les pel·lícules..., que si la bandera d’Espanya al campanar..., que els de VOX no celebren el dia de la dona ni condemnen els assassinats masclistes..., que menyspreen la Universitat Jaume I i l’obliguen a posar Burriana en els seus documents, o cancel·len el conveni amb Isonomia (subvención infumable (sic) per a la formació en igualtat i li dona els diners a una fundació d’extrema dreta per a celebrar ‘la hispanidad’..., que si censuren llibres..., que si assetgen laboralment la directora de la biblioteca... [Para-para-para, que açò és greu: assetjar laboralment és un delicte, va contra els drets dels treballadors i treballadores, en aquest cas també és masclisme, i és contra una persona que fa més de trenta anys que exerceix la direcció d’una manera seriosa i eficaç], que si tenim una programació cultural basada en tributs a la música dels 80, a fomentar el terraplanisme lingüístic i a fer misses i hissar banderes, més pròpia del franquisme que del segle XXI: aplana i engul, aplana i engul. I així, fins a l’infinit i més enllà!
"He vist més flamenc a l'EMAC que cantants en valencià"
Un cas recent i flagrant és l’EMAC, que desapareix per la poca visió de futur i interés de l’Ajuntament. Desgraciadament. Resulta que com que Albiol és l’amo de la casa de la cultura, literalment, allà no es poden fer actes catalanistes (l’EMAC catalanista! WTF!, he vist més flamenc a l’EMAC que cantants en valencià) i per això mateix li retira la subvenció, i l’EMAC ha dit prou (uns altres s’han abaixat els pantalons), i així Albiol ha pogut anar a Madrid i dir que ya no hay catalanistas en su pueblo).
Els festivals com l’EMAC, que ja portava deu anys, es consoliden i fan ciutat, i guanyen prestigi i els artistes vol anar a actuar en aquell festival que fan en una ciutat perduda entre tarongers... I creixen i es fan grans i porten músics importants, i la ciutat és coneguda pels festivals… O és que es pensen que el FIB va nàixer del no-res? Però a l’Ajuntament li la bufa (amb perdó) tot això, perquè és terreny vedat. Perquè és de VOX, i no siga cas que s’enfade Albiol…
[Manolo Bosch ha escrit dos articles imprescindibles per a entendre tot això de l’EMAC i la cultura de l’Ajuntament de Borriana: El EMAC golpea su adiós i Iba a escribir cuatro líneas pero...
"El Maig di Gras era un festival amb valors"
L’EMAC no és el primer cas. L’any passat es va fer l’últim (per ara) Maig di Gras. No recorde quins motius van al·legar per a llevar-li l’ajuda, supose que a més de catalanistes (això és per defecte) els molestava que uns quants perroflautas (així els diuen) s’ho passaren bé amb la música i feren concerts i cercaviles. El Maig di Gras, a més, era un festival amb valors (això que tant li agrada a la dreta, però no que vinguen de quatre peluts): fomentava la consciència social, la pertinença a una col·lectivitat, l’empatia, la fraternitat, la igualtat, la no-discriminació, la solidaritat...
Crec que dins del Magnífic fins i tot es van alegrar de perdre un esdeveniment que havia agafat empenta i ja era conegut arreu de l’Estat. Què més dona, el fi últim de la regidoria de Cultura és capar qualsevol acció cultural que no combregue amb les seues idees.
[Sobre les vicissituds del Maig di Gras de 2024, El Festival Maig di Gras tornarà a omplir de música i color els carrers de Borriana el 2024.]
A pesar d’Albiol i de la nul·la ajuda del consistori, les persones i col·lectius que tenen motivació i ganes de fer coses troben camins per a portar a Borriana un poc d’aire fresc, com és el cas de l’Estudi Isósteles, que cada temporada ens sorprén amb la seua programació de música i poesia en directe.
El caràcter intolerant de Jesús Albiol no descansa, tampoc vol que els barcos que rescaten persones a la mar Mediterrània es queden al port de Borriana. En unes declaracions els titla de negrers. Els de l’Aita Mari s’han querellat, clar. S'ha de ser mala persona, molt mala persona, per a dir això. I no es pot ser més xenòfob.
"Ai de vosaltres, fariseus hipòcrites, que sou com sepulcres emblanquinats: de fora semblen bonics, però per dintre són plens d’ossos i de tota mena d’impuresa» (Mateu, 23.27)"
És un bon exemple d'un fariseu, que amb la mà dreta es pega colps al pit ‘por mi culpa, por mi culpa’, i amb la mà esquerra rebutja les persones que tenen un altre color de pell, les migrants, les que no tenen casa, les que han estat expulsades del seu país per la guerra, les que ho han perdut tot... Després van a missa i combreguen. Com que he estudiat en col·legi de capellans, recorde l’evangeli «Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que sou com sepulcres emblanquinats: de fora semblen bonics, però per dintre són plens d’ossos i de tota mena d’impuresa» (Mateu, 23.27).
Sort que l’Aurora resisteix i continua fent accions solidàries amb els migrants i amb les persones que ho van perdre tot en la dana d’octubre. Les voluntàries de l’Aurora han estat portant durant aquests quatre mesos menjar, bicicletes, material, han ajudat a reconstruir cases..., i també a reconfortar els cors de la gent.
I per si Monferrer no tinguera prou problemes, va i ara ressuscita Paco Camps i ve a fer un míting! L’elecció de Borriana no és casual, està feta amb molt mala llet (podia haver anat a Castelló de la Plana, o a la Vall d’Alba, no?). Camps és ben coneixedor de la fragilitat del govern municipal, sap que Monferrer és de la corda de Mazón, sap que Borriana està en el mapa gràcies a VOX perquè l’alcalde no s’ha volgut mullar, i sap que hi ha molta gent descontenta en el PP local perquè Monferrer és el partit i ha posat i ha llevat a qui ha volgut.
No em va estranyar veure en l’acte exregidors del PP defenestrats de les llistes electorals després d’haver passat anys, mooolts anys, en l’oposició i preparant-se per a ser alcalde fins que va aterrar Monferrer, directament enviat des de les altes esferes… Ni tampoc a Calpe, cristià vell, amb currículum en el partit, respectuós amb la gent que no pensa com ell, tolerant, cult, liberal, valencianista, moderat, i molt del PP…, de qui molt poca gent de cap partit parlarà malament. Però no parlem de Calpe sinó de Monferrer.
"L’única raó que té l’ajuntament per a no tornar a posar la placa on estava és la intolerància."
Fa un any que Albiol va retirar la placa de la casa de la cultura en memòria de totes les persones que hi van estar empresonades. Va dir, en aquell moment, que hi havia errors en el text, un text, d’altra banda, ben prudent i equilibrat. Que ho havia denunciat ’un funcionari’ i que s’havia d’estudiar. A eixe funcionari sí que li va fer cas, en canvi, a les funcionàries de la biblioteca les va menysprear quan tot allò dels llibres d’educació sexual i les pel·lícules, i enguany, les va amenaçar d’obrir expedients disciplinaris…
Hui sabem que l’informe aquell no existeix, que es va fer amb posterioritat un escrit del dit funcionari en què no es diu res; que no hi ha expedient; que no se sap on està la placa, i que no es pensa fer cap estudi sobre la presó de la Mercé de Borriana ni, per descomptat, tornar a posar la placa.
Però també sabem que l’alcalde coneix de primera mà com, qui i per què es va posar la placa, d’on va nàixer la idea, qui va investigar i va repassar i comptar una per una les files del llibre d’altes de la presó (que només és accessible per a investigacions serioses, cosa que també sap); sap que hi va passar molta gent del poble, gent de Castelló, de Vila-real, d’Almassora... i de la resta de l’Estat; sap que no es va fer per revenja sinó per a recordar totes aquelles persones, entre elles un alcalde de Borriana, i que el dia que es va posar hi havia familiars d’aquells presos.
Sap a qui ha de preguntar, qui són els investigadors i investigadores que han estudiat en profunditat la repressió franquista a Borriana i que s’han oferit voluntàriament a resoldre qualsevol dubte en aquest sentit, però la resposta al Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló ha sigut silenci administratiu. I ho sap des de fa un any justet. I no ha fet res.
Al principi ens van voler embolicar: que si no hi havia expedient administratiu, que si no hi havia informes... Sempre han dit, VOX i el PP, que compleixen la llei, però la de la Memòria Històrica, no, eixa no cal. Excuses de mal pagador, com les de Mazón. I ja ha passat un any.
En aquesta qüestió les coses estan molt clares, tota l’argumentació de l’Ajuntament és falsejar la història, és merament una qüestió política, de rebuig a la memòria històrica, de rebuig i menyspreu als borrianencs i borrianenques. La realitat és que l’alcalde no mou fitxa perquè això és terreny d’Albiol i de ningú més.
Demanem que tornen a posar la placa on estava. L’única raó que té l’Ajuntament per a no fer-ho és la intolerància.
[Articles imprescindibles sobre tot plegat de José Luis Ramos: Borriana, no vale mentir en el Pleno i La prisión al convent de la Mercé de Borriana. També Burriana: la documentación que avala la placa en memoria de la víctimas del franquismo retirada por Vox es «irrefutable», Memòria històrica a la Mercé de Borriana i Borriana recupera la seua memòria històrica (PDF)]
És lamentable que en el projecte per a Borriana de l’alcaldia s’haja renunciat a la cultura i a la tolerància.
Una ciutat no són només els carrers i els pressupostos, el cementeri i les festes. La cultura és una part essencial de la vida de la ciutadania, és un dret de la població tindre una oferta cultural pública de qualitat.
L’alcalde i el regidor de cultura, ho haurien de ser de totes les persones que viuen a Borriana, incloent-hi les transsexuals, les migrants, les nouvingudes..., i no només d’aquelles que pensen com ells.
Fer una política cultural excloent no és riquesa, no és promoure el progrés, és deixar fora una part important de la ciutadania que no s’identifica amb els valors intolerants, xenòfobs, masclistes, negacionistes, valencianòfobs, venjatius, contraris a la memòria històrica, que fomenta el titular de la regidoria de cultura.
Jesús Albiol ha demostrat des del primer dia que no té ni el bagatge cultural, ni els coneixements, ni el tarannà per a portar la cultura de Borriana. Des del primer dia, Albiol ha portat enfrontaments i foscor.
No tinc cap dubte que Jorge Monferrer és un apassionat de la ciutat i que pot tindre bones idees i projectes per a Borriana, però que no faça res per a posar remei a tots els desficacis de la regidoria de cultura és, si més no, una irresponsabilitat per part de l’alcaldia.
16/03/2025, Josep Chordà Fandos