Societat/ La construcció d'hotels en l'Arenal suposa la pèrdua d'un espai únic i obeïx a una lògica que no fa justícia ni la història de Borriana ni al seu esperit de poble autèntic i fanfarró, i encara menys vetlla per l'interés general dels veïns i les veïnes del municipi.
Act. 19/07/2024, JCM, 10'
Ara fa cent anys, la vida a Borriana era molt diferent del que és ara. L’antic lema de “Borriana, París i Londres”, que ve d’aquella època, amaga les asprors d’una vida dura, on les taronges, després d’haver sigut cultivades pacientment, havien de ser carregades amb barques per a arribar als vapors que les transportaven a Europa. El lema reflectix doncs una prosperitat quasi sobrevinguda, forjada a mercé de la mar, guanyada a pols davall del sol mediterrani, i a base de xicotets trajectes en barquetes inestables, repletes de caixes i caixes de taronges. Era una altra època, és cert, però d’allí naix eixe orgull borrianenc, i d’allí ve, també, indirectament, la nostra platja de l’Arenal.
Al principi, un embarcador feia de moll per a facilitar el transport de les taronges per barca fins als vapors. Este embarcador, de caire pintoresc i reconeixible en nombroses fotos del moment, era incapaç de suportar els temporals que li portava la mar, i calia reparar-lo o fins i tot reconstruïr-lo amb freqüència. En vista d’açò, i atenent les continues reclamacions del poble de Borriana, anà fent-se patent la necessitat de construir un port en condicions, fins que el projecte fou finalment aprovat.
I fou eixa lluita, treballada al llarg dels anys i de moltes penúries, la que permeté la construcció del nostre port. Per coses que no es van preveure en el seu moment, el port modula les corrents marines i actua com un braç que impedix que la mar reclame l’espai que ocupa la platja de l’Arenal. Més arena es queda al nord del port, en detriment de les costes del sud, necessitades ara de protecció en forma d’espigons. Siga com siga, la lluita per la supervivència de moltes generacions de borrianencs, la dura vida de la taronja, a banda del modernisme, a banda d’allò del poble fanfarró, ens ha deixat la nostra platja. Hui, si disfrutem d’una platja com l’Arenal és gràcies a la sang, la suor i l’esforç de generacions passades, que, si bé de rebot, ens la van llegar.
Ara, l’Ajuntament de Borriana planteja una modificació en els usos de l’Arenal per tal de construir-hi hotels, i ha demanat l’opinió de la gent. El primer que em ve al cap és: ¿és necessari construir hotels en la zona de l’Arenal, tenint en compte que ara mateix està construint-se una ciutat a part (Sant Gregori), pensada expressament per al turisme? Si fa no fa, Sant Gregori té una extensió en llarg com de l’estació de tren fins a un poc menys de l’IES Llombai. En ample, del Col·legi Penyagolosa fins als Jardins de la Malvarrosa. 2.500.000 metres quadrats, o 350 vegades el camp de futbol de Mestalla. A més, no cal dir que el projecte de Sant Gregori, que, per cert, també podria millorar-se, no està pensat per a servir a Borriana, si no més aviat per a servir-se’n. Tingam memòria. Inicialment, la pàgina web promotora del projecte de Sant Gregori (que li canvià el nom a Los Cálamos) promocionava l’indret com un lloc del “levante español”, a 50 km de València com a principal reclam, i amb fotos de La Fuente de los Baños, de Montanejos. ¿Borriana? Mencionada de passada, per anar al mercat i poc més, tal i com ho recollia el diari La Plana al Dia:
"A 45 minutos en coche de Valencia, la capital del levante español. Una ciudad vibrante que destaca por su patrimonio cultural, artístico e histórico. El destino perfecto para una escapada por sus museos, su oferta de ocio y de compras, su gastronomía con 7 restaurantes con Estrella Michelín"
Després, les vivendes previstes seran de luxe. L’esperança dels constructors, que mai no han amagat, és que vinguen els guiris rics a comprar-se-les. La web de la promotora estava en alemany, neerlandés, rus… ¿Tindrien un lloc per a viure els joves de Borriana i rodalies que no poden independitzar-se? Ho dubte. Fixa't en com ho promocionen:
"Los Cálamos es un exclusivo complejo de lujo"
"Los Cálamos es un oasis exclusivo situado en Burriana
(Castellón), a 45 minutos de Valencia"
Este és el projecte que havia de salvar-nos. Repetisc la pregunta: ¿és necessari construir hotels en la zona de l’Arenal, tenint en compte que ara mateix Sant Gregori està pensat expressament per al turisme?
Les comunicacions de l’Ajuntament en eixe sentit són delirants. Mentre la gent en Canàries es manifesta en contra de la massificació turística, i a les illes Balears (governades pel PP) es comencen a plantejar posar limitacions al turisme de masses, des de l’Ajuntament es ven com la gallina dels ous d’or. El mantra és “que la ciutat ho necessita”. No importa que les comarques valencianes amb els indicadors de pobresa més elevats siguen, si fa no fa, les més turístiques. Si això no ocorre en les comarques de Castelló és perquè la presència industrial és més forta. A més, les condicions de treball que dona el turisme solen ser amb molta freqüència condicions precàries. Com es pregunta el president de la Confederación Empresarial de Hostelería de España, José Luis Yzuel, ¿què té de roín treballar una mitja jornada… de dotze hores diàries? És un model de pobresa.
Evidentment però, ben fet i planificat, el turisme té també coses bones i tots som turistes alguna vegada, però l’Ajuntament proposa un model turístic que és inseparable del model de precarietat que defensa el Sr. Yzuel. És per això doncs, que cal posar en dubte que la proposta de l’Ajuntament per a l’Arenal tinga un benefici real per al poble. Primer vejam com estan venent-ho. Per a l’Ajuntament, Borriana és, en termes turístics, “un gigante dormido”. És, sense dubte, “el desarrollo turístico que la ciudad necesita”. El mantra, repetit fins a l’agonia. I el projecte, a més, el firma “el concejal de grandes proyectos”, és a dir, l’Alcalde mateix. Grandes Proyectos. Sonen ecos de Fórmula 1 i Sant Gregori. La sobreactuació és evident. El turisme és la panacea.
"La política municipal ja no es fa per al poble, si no per als visitants"
Fins i tot en un post al Facebook de l’Ajuntament on es parla de la instal·lació de noves senyals de trànsit (indicacions per anar a la platja) ho venen de la següent manera: “Burriana renueva su señalética para prepararse al turismo. De esta forma, los futuros visitantes al municipio podrán ubicarse y orientarse con mayor facilidad durante su estancia en Burriana”. És la mostra perfecta de com funciona este model: la política municipal ja no es fa per al poble, si no per als visitants. El benestar dels habitants de Borriana ja no és prioritat, si no que ara estan per a servir als turistes que venen tres o quatre dies, mengen, beuen i se’n van. A més, tota festa i tradició es plastifica i s’empaqueta com un reclam turístic, mostra patent de l’obsessió per obtindre un rèdit econòmic de tot allò que siga cultura pròpia. Com deia la cançó, paella congelà, falleres de cartró. Este és el model turístic que se’ns proposa.
L’Alcalde en persona ens resumia en FITUR el plantejament turístic: “(...) no hay nadie mejor que nosotros [els borrianencs] para vender Burriana a los ciudadanos de fuera (...)”, i referit al potencial turístic del municipi “(...) lo primero que tenemos que hacer es creérnoslo nosotros mismos”. Em quede amb això de vender Burriana. Just a la fusta. L’Alcalde (i, no ho oblidem, regidor de grandes proyectos), junt amb el regidor d’urbanisme (VOX) ens volen fer creure que allò que no dóna ni riquesa ni prosperitat enlloc ara pot donar-ne’n ací. Que allò que ara altres ciutats busquen limitar, és el millor que podria passar-nos. D’una manera semblant degué de promocionar-se Sant Gregori en el seu dia, i la història ha parlat per sí mateixa. Tots els grandes proyectos tenen un cert aire messiànic, com si hagueren de salvar-nos d’alguna cosa. Cosa que només veuen, fixa’t com és d’evident, els cervells que ideen eixos projectes.
Grans empresaris hostalers i constructors. Quan l'Alcalde diu "vender Burriana", li la està venent a ells
Des de l’Ajuntament, doncs, mouen els gots, i volen que endivinem on està la boleta. Com sol passar en este tipus d’estafa, la boleta no està. La boleta la tenen aquells que sí que poden enriquir-se amb la construcció dels hotels a l’Arenal: grans empresaris hostalers i constructors. Són ells els que necessiten de Borriana per a guanyar diners, i no al revés. Quan l’Alcalde diu “vender Burriana” li la està venent a ells. Però vendre no és el verb adequat, posat que l’Arenal no té preu: el verb adequat és malvendre.
Perquè, a pesar d’haver repetit en innumerables ocasions allò de que el poble ho necessita, no han explicat en cap moment en què millorarà exactament la qualitat de vida dels veïns de Borriana. El projecte hoteler que presenten no garantix la creació de llocs de treball de qualitat i ben pagats que generen arrelament al poble. No deixa clar si empreses sense cap tipus de vinculació al municipi es faran càrrec dels hotels. No aborda els problemes que es poden derivar del turisme: gentrificació, massificació de les platges, pujada de preus de l’habitatge, pujada de preus en general en les zones turístiques, molèsties als veïns… No explica res respecte a les zones verdes, ¿què es farà per a mantindre la biodiversitat de la zona?
No han explicat res d’això perquè el projecte és una mera transacció, no un pla de futur per a l’interés general de la localitat. No ens millorarà la qualitat de vida. No hi ha en l’horitzó llocs de treball amb salaris dignes per a la gent de borriana, ni s’ha pensat en res més enllà dels hotels.
L'Ajuntament rebutjà mig milió d'euros per a un projecte de renaturalització de l'Arenal. Hi ha pressa
Bé és cert que es podria fer alguna cosa amb eixos terrenys, però cert és també que hi havia una subvenció pagada per Europa (és a dir, no pagada pel poble), aprovada per l’anterior govern per tal de crear en l’Arenal espais verds i d’oci per a tots i totes. Mig milió d’euros. Però al primer mes de mandat, el nou govern PP-VOX desestimà el projecte, fent-nos perdre tots els diners. Hi ha pressa. Algú vol fer negoci amb la platja de l’Arenal. El que podria haver estat un espai únic, icònic i natural per a disfrutar al costat de la mar volen transformar-ho en un espai d’eixos ple d’hotels que n’hi ha a patades. I encara així ens ho volen vendre com una cosa “sostenible”. ¿Més sostenible que el projecte de renaturalització previ? Senzillament impossible. A més, si s’haguera utilitzat eixe mig milió d’euros en l’Arenal, podria haver-se invertit el que ara es vol gastar en altres zones de la ciutat. Però tampoc. Les prioritats estan clares.
Al capdavall doncs, la lluita per la supervivència de la gent de Borriana ens deixà com a herència una platja com la que tenim hui. Per tant, l’Arenal i tot el seu entorn pertanyen moralment al poble, i és precisament per al poble per a qui hauria de ser tot este espai. Fins a l’últim metre quadrat. La construcció d’hotels en la zona suposa la privatització i la pèrdua d’un entorn que ens és nostre. És, per tant, una renúncia inadmissible. L’Ajuntament en el fons és conscient d’açò, i tal vegada per això ens diuen que el 90% estarà destinat a zones verdes i el 10% estarà destinat a la construcció d’hotels. ¿És una espècie de mal menor? Eixe 10% son més de tres camps de futbol. ¿Com de gran és l’Arenal? ¿Com de gran és en comparació amb Sant Gregori?
L'Arenal pertany moralment al poble. Borriana es mereix disfrutar-lo fins a l'últim metre quadrat
De la mateixa manera que a València es va crear un gran jardí amb amples zones d’oci a l’antic llit del Túria, en lloc de construir una autopista (que era el projecte inicial), Borriana es mereix el 100% de l’espai de l’Arenal destinat a l’oci i zones verdes, tal i com estava previst al projecte desestimat per l’Ajuntament. Borriana, que és un poble que s’ha construït a sí mateix, es mereix que la seua gent disfrute en la seua totalitat l’herència que li ha sigut llegada: tot l’entorn de l’Arenal. Això sí que milloraria la qualitat de vida de la gent. Això sí que generaria arrelament al poble. Borriana es mereix, en concordança amb el seu esperit fanfarró, (que d’altra banda s’ha guanyat a pols) aspirar a ser alguna cosa més que el xiringuito d’Europa tal i com pretén fer el govern local. Amb el model que se’ns proposa, Borriana no viurà del turisme. El turisme viurà de Borriana.
En definitiva, este destrellat, propiciat per l’administració PP-VOX, s’unix a una ja de per sí llarga llista de desgavells. Es malvén el poble des de la regidoria d’urbanisme amb la complicitat incomprensible de l’alcaldia.
Donat que l’Ajuntament ens demana opinió, crec que és oportú que tothom expresse la seua. La meua ja vos l’he contada.
No als hotels a l’Arenal.
¡Tot l’Arenal per al poble!
26/5/24, J. Chordà Monsonís