Cultura/ Borriana torna a ser notícia en els mitjans per una altra decisió arbitrària del regidor dit de cultura sobre la biblioteca. En aquest article donem suport a les bibliotecàries i exposem breument en què es diferencia el personal especialista (accés per oposició) i el càrrec polític (que no és necessari que sàpia fer la o amb un canut).
Act. 01/06/2024, JCF, 5'
Deixaries que t'operara d'apendicitis el conseller de sanitat?
No sé vosaltres, però jo, amb tota seguretat: no, que m’opere una persona que sàpia. Encara que el conseller actual és metge, no és cirurgià ni tampoc està al capdavant de la conselleria per a operar, sinó per a gestionar.
Açò ve a propòsit de les aberracions del regidor d’incultura de Borriana pel que fa a la biblioteca. El regidor no sap distingir entre un empleat o empleada pública i un càrrec polític. En el primer cas, s’ha d’estudiar! i passar una oposició basada en els principis d'igualtat, capacitat i mèrit en l'accés a la funció pública, i després fer uns exàmens i aprovar-los. Al càrrec polític el designen a dit, pot tindre currículum o no, i, pel que es veu, dona igual si no sap fer la o amb un canut.
Els empleats i empleades públics són personal tècnic que saben de què va la seua matèria, són especialistes; en este cas, en biblioteconomia i arxivística. En el cas dels polítics, un metge podria ser perfectament regidor de via pública perquè no ha de redactar el reglament de construcció d'habitatges, per exemple; per a això té els tècnics municipals, que ho faran molt bé, és la seua feina.
«al càrrec polític el designen a dit, pot tindre currículum o no i, pel que es veu, dona igual si no sap fer la o amb un canut»
Tornant al cas del principi, el conseller de sanitat encara podria dir alguna cosa sobre l’operació. En el cas del nostre regidor d’incultura..., del seu currículum publicat no es desprén que sàpia res de cultura, ni menys encara d’arxivística i biblioteconomia. Per tant, qualsevol cosa que diga en esta matèria l’únic que posa en evidència és la seua ignorància.
Llig en la premsa que el personal tècnic de la biblioteca ha demanat, entre altres coses, que el regidor es disculpe públicament de tot el que ha dit sobre el seu treball, a més de la merda que ha boçat sobre la seua professionalitat. Tenen tota la raó. Ja quan els llibres censurats LGTBIQ+ es va retratar, va ignorar el coneixement de causa dels empleats públics i va menysprear les seues indicacions basades en el coneixement de la matèria. Quina barra!
Potser en aquell moment no vam valorar suficientment l’estrés dels treballadors i treballadores de la biblioteca que el patixen dia sí dia també, i que són els més damnificats per les seues actuacions, i ens vam deixar dur pel fet de la intolerància. És de justícia posar-se al costat del personal de la biblioteca i reconéixer el seu valor i el seu bon quefer quant a treballadores públiques que han vist com un furtasaquets s’ha posat a voler manar sobre ells fent cas omís dels seus estudis i experiència.
I diu que caiga todo el peso de la ley i aplicarà no sé quantes lleis… No, senyor regidor, la biblioteca la dirigeix una funcionària de carrera, no és un càrrec a dit (com la direcció del Centre d’Arts Martí de Viciana) i té criteri propi, tècnic, no polític, i té dret a contestar les ordres polítiques que van contra els criteris professionals del personal de la biblioteca (i el sentit comú).
«el mantra que es repeteix a ca la vila és 'aplanar i engolir'»
No espere que es disculpe, ‘total son dos dvds’: simplicitat màxima. El regidor de biblioteques no sap què és una biblioteca ni el servei públic que presta a tota la població.
Ser la riota de l’Estat per tercera o quarta vegada en menys d’un any, no mola, però no es veuen canvis a la vista. El mantra que es repeteix a ca la vila és molt antic: ‘aplanar i engolir’.
És una gran sort tindre unes tècniques a la biblioteca tan competents i professionals que mantenen eixe servei públic bàsic d’una societat democràtica.
01/06/24, JCF