Societat/ Es complix un any del govern PP-Vox. Un any fosc marcat per la censura i l'endarrerisme. En este article analitzem les seues conseqüències i com la presència de Vox dins l'Ajuntament resulta cada vegada més difícil d'entendre, a pesar de la defensa de la coalició feta per Monferrer.
Act. 21/07/2024, JCM, 10'
Fa poc menys d’un any que el PP i Vox segellaren el pacte de govern a l’Ajuntament de Borriana. Com a molts altres llocs, les onades reaccionàries que véiem a altres parts del món van deixar d’estar lluny i van entrar amb força a la nostra realitat quotidiana. Des del principi, el PP, a pesar de tot, volgué transmetre un relat de recuperació. Com si haguera tornat a un lloc (l’Ajuntament) que moralment li pertanyia. “Hem tornat. Ho tenim controlat. Ara arreglarem les coses!” Com si la gestió de l’anterior equip de govern haguera sigut negligent. Poses estudiades i forçades amb l’alcalde mirant l’ordinador, seriós, parlant-nos dels problemes heretats al matí, i inaugurant obres heretades de vesprada. Herència bona o herència roïna. Les dos coses alhora no poden ser. El PP s’esperava una legislatura tranquil·la. No hi hagué cap dubte a l’hora de pactar amb Vox —partit que, ara, anirà de la mà amb els aliats de Putin al parlament europeu—. L’acord de govern deixava carta blanca a l’extrema dreta. D’ací s’entén que les polèmiques sorgides hagen pillat al PP a contrapeu.
La legislatura començà amb un canvi marcat en les comunicacions de l’Ajuntament. La idea era apuntalar el relat de la recuperació. De la mateixa manera que en altres ciutats on es produí un canvi de govern cap a la dreta com València o Castelló, es promocionà un pla de neteja. Com que la mesura no responia a una necessitat urgent del municipi, sinó a una maniobra política per tal de sembrar dubtes sobre la gestió de l’anterior govern, li donaren un nom inusitadament llarg per aportar-li alguna dosi d’originalitat: “pla de neteja de xoc integral”. És un nom atrevit per a uns ruixats de carrer, i tota una declaració d’intencions. Fer paréixer que una cosa és el que no és és el resum perfecte del primer any del PP al capdavant de l’Ajuntament.
Altres comunicacions a les xarxes socials i a la premsa es feren també tractant de projectar la imatge d’una gestió anterior deixada i d’una herència econòmica nefasta. Com caldria esperar, perquè el relat de recuperació fora creïble, era necessari ometre que les inauguracions de calat de l'últim any han sigut de projectes signats durant l’anterior legislatura (Av. Mediterrània, Barranquet, cargols d’Arquimedes a la Serratella, senyals lluminosos als passos de zebra…). Les aparences són importants, i l’oposició podria haver fet més, infinitament més, per defensar el seu llegat. En tot cas, el relat del PP prompte col·lidí frontalment amb la dèria ultra dels seus socis de Vox i el feu descarrilar per complet.
En eixe sentit, en l’últim any Borriana ha sigut notícia d’àmbit estatal en nombroses ocasions degut a les actuacions del regidor dit de cultura, del partit Vox. Si en fem un repàs, la primera fita fou la censura de diverses revistes a la biblioteca municipal, entre les quals hi havia la revista especialitzada en música Enderrock, el setmanari d’actualitat El Temps, la publicació sobre filologia Llengua Nacional o les revistes per a xiquets Camacuc i Cavall Fort. Com déiem, notícia i vergonya en l’àmbit estatal, a la qual cosa cal sumar-li les declaracions del regidor en X (abans Twitter) pegant-se colpets al pit: “Misión cumplida (...) El [Ajuntament de Borriana] no seguirá promoviendo al separatismo catalán”. Ha passat un any i Vox encara ho ven com una gran victòria, fixa’t si n’hauran fet, de coses importants! Polítiques revestides de paranoia. A ningú no se li escapa que la raó per la qual estes revistes foren censurades és perquè estan escrites en valencià. Antivalencianisme disfressat d’anticatalanisme. No cal dir que presumir amb eixes ganes d’haver censurat còmics perquè els xiquets i xiquetes es distraguen i li agarren el gust a la lectura té ben poc d’heroic i molt de patètic. Pareix que fer apologia de l’estupidesa i ignorància que u porta dins és, sens dubte, un signe dels temps en què vivim.
Quan la gent es manifestà a les portes de la Mercé, els nervis degueren créixer al si del PP de Borriana, que feu recular el regidor, i les revistes tornaren a la biblioteca fins que s’esgotà la subscripció. Apagat l’incendi, la tranquil·litat durà poc. Uns mesos més tard, Borriana tornava a ser notícia. Una vegada més, des de la regidoria de cultura es retiraven els llibres de temàtica LGTBI de les seccions infantil i juvenil de la biblioteca, atés que, segons el regidor, estos eren llibres “pornogràfics” i “escandalosos”. Llibres amb títols del tipus Tinc dos pares o Tinc dues mares. Censura feta mirant al Kremlin. Llibres massa perillosos per als amics de Putin.
Alguns dels llibres censurats a la biblioteca de Borriana.
La cosa anava escalant. La recuperació que el PP havia promés estava tornant-se en involució. Arribats a este punt, Jorge Monferrer, incòmode, emprengué un difícil exercici d’equilibrisme en desautoritzar al regidor de cultura per segona vegada però mantenint-lo en el càrrec. Pareixia que el PP acceptava de totes totes estes polèmiques puntuals que no li venien bé com un mal menor, esperant també que no anaren a més. Però encara no ho havíem vist tot.
"Per a Monferrer, la retirada de la placa, ¿fou una decisió "desafortunada" o una decisió encertada? Depén. Depén del que li convinga dir en cada moment"
Al mes de març, l’edil de cultura retirà la tímida placa de la Mercé que recordava el seu passat com a presó durant els anys del franquisme. Ho feu, a més, en plenes falles. Acció covarda de qui es creu derechita valiente. La retirada de la placa, cosa impensable en altres països democràtics, fou titllada de “desafortunada i arbitrària” per part de l’alcalde. No obstant, també ho feia en un to i unes paraules com si les regidories de Vox foren un apèndix independent dins de l’Ajuntament. Com si foren una entitat a part, com si no depengueren del partit que té l’honor d’ostentar l’alcaldia del poble. Com si el PP no fora responsable d’haver-li donat la regidoria de cultura a qui no en té. Val la pena mencionar que, en una recent entrevista, en relació amb la placa, l’alcalde compra el relat del regidor de Vox i diu que “PSPV y Compromís colocaron una placa [...] posiblemente más pensando en la foto”. L’alcalde és dur amb l’oposició i molt comprensiu amb els regidors que li donen maldecaps. Aleshores però, per a ell, la retirada de la placa, ¿fou una decisió "desafortunada" o una decisió encertada? Depén. Depén del que li convinga dir en cada moment.
Com era esperable, en aquell moment no hi hagué conseqüències polítiques ni una resposta ferma i contundent per part de Monferrer ni per part del PP de Borriana, la qual cosa contribuí decisivament a crear un ambient d’impunitat dins d’eixa secció de l’Ajuntament, i molt particularment en la regidoria de cultura.
D’esta impunitat es deriva l’episodi de censura de finals de maig, quan Vox vetava les pel·lícules Barbie i 20.000 espècies d’abelles a la biblioteca municipal. Deixava, a més, una amenaça en l’aire sobre el personal de la biblioteca per a complir les seues ordres, posant en dubte la seua professionalitat, sense tindre en compte que els funcionaris i funcionàries de la biblioteca hi estan per oposició i tenen, per tant, uns coneixements adequats a l’hora de gestionar una biblioteca.
Monferrer personificava, una vegada més, la reacció del PP de Borriana. Semblava més molest que en les altres ocasions. Digué que les pel·lícules estarien a la biblioteca, i que portaria a terme una “reunió amb l’equip de govern” per tal que una situació com esta no es tornara a produir. Eren, sobre el paper, les declaracions més contundents en contra de la censura de Vox des que es formà el pacte de govern. Però a qui se sent impune açò li dona igual.
"Coses com el prestigi, la reputació o la imatge d'un lloc són com els diners. Costen molt de guanyar i molt poc de perdre"
Aprofitant la polèmica de les pel·lícules, Llanos Massó, presidenta de les Corts Valencianes (i per tant, segona autoritat del país) publicava un missatge a X amb l’emoticona d’una gallina referint-se a l’alcalde en persona. ¿Ha tingut este insult alguna repercussió en el govern de coalició? Aparentment, no. ¿Ha tingut alguna conseqüència política la censura de les pel·lícules Barbie i 20.000 espècies d’abelles? Aparentment, no. Encara més, l’alcalde, un mes després que Llanos Massó li dedicara l’insult de “gallina”, es fa una foto al seu costat en l’ermita de Santa Bàrbara. La impunitat té estes conseqüències. Quin paperot!
L'insult de Llanos Massó a Monferrer (23/5/24).
Monferrer amb Llanos Massó en Santa Bàrbara (20/6/24).
Han sigut, doncs, diverses les ocasions en les quals Jorge Monferrer i el PP han pogut posar fre als missatges d’extrema dreta en el municipi. I diem el PP de Borriana, perquè també té un president, Alejandro Clausell. Del que pensa Clausell de tot plegat, no en sabem res. De qualsevol manera, les rectificacions del PP, quan han anat acompanyades de fets, com són la projecció de Barbie en la Torre de la Mar, o haver adquirit més revistes en valencià als edificis públics de la ciutat van en la direcció adequada. Això sí, tant de bo hagueren sigut del mateix calibre quan es va retirar la placa de la Mercé (que van ser materialment inexistents). A pesar de tot, el PP ha de tindre clar que les rectificacions són això, rectificacions, mentre altres li marquen l’agenda. Coses com el prestigi, la reputació, o la imatge d’un lloc són com els diners. Costen molt de guanyar i molt poc de perdre. L’efecte mediàtic dels actes de censura fan més mal a la imatge de Borriana que les possibles reparacions que es puguen promoure des d’altres àrees de l’Ajuntament. La degradació del discurs polític que està fent Vox, omplint-lo de mentides i paranoies, és roín per a Borriana i per a la democràcia. A més, pot ser igualment roín per al futur electoral del PP.
Per als que s’omplien la boca parlant de llibertat, Vox ens ha dit, en poc menys d’un any, quines revistes podíem llegir, quines pel·lícules podíem vore i com i a qui havíem d’estimar. No són polítiques conservadores, són polítiques retrògrades que ens estan fent anar cap arrere. Són polítiques endarreristes. El populisme reaccionari de Vox ha marcat l’agenda i ha eclipsat per complet el relat de recuperació que volia el PP. ¿En què ha quedat el pla de xoc de neteja integral intergalàctic?
No ens ha d'estranyar doncs que Vox haja fet un balanç més enèrgic de l’any de govern que el PP. D’este any fosc per a Borriana queden la censura, els atacs a les llibertats individuals, la promoció dels missatges intolerants des de l’equip de govern i la degradació de la imatge del municipi com mai s’havia vist abans. La resta ha quedat en segon pla. Tolerar els desficacis de l’extrema dreta com un mal menor per a mantindre el govern és un error estratègic que està travessant Europa i és exactament el que està fent el PP en Borriana.
"Monferrer ens diu de manera tramposa que serà implacable amb el seu soci de govern quan és, al mateix temps, la seua mà la que el manté en el càrrec"
La responsabilitat d’este partit i de Monferrer és clara, però ambdós es neguen a acceptar-la. Recentment, Monferrer ha afirmat, en relació amb les vegades que ha hagut de desautoritzar al regidor de cultura, que: “Burriana somos todos, [...] nadie va a ser discriminado por su forma de pensar o de sentir”. És obvi, aparentment, que és conscient del mal que fa Vox al poble. Al mateix temps, però, amb Vox “hay muchas más cosas que nos unen que aquellas que nos separan”. Heus ací l’acceptació del mal menor: el PP doncs, és voluntàriament còmplice de tot el que ha passat. I ara ve el triple salt mortal, pel que fa a les vegades que ha hagut de desautoritzar al regidor de cultura: “por encima de los pactos debe estar la dignidad y los derechos de todas las personas y saldré a defender a los vecinos de Burriana las veces que haga falta”. És a dir, a part d’assumir implícitament que vindran noves polèmiques, Monferrer ens diu de manera tramposa que serà implacable amb el seu soci de govern quan és, al mateix temps, la seua mà la que el manté en el càrrec. Que Albiol continue al capdavant de Cultura després de tot resulta incomprensible, i encara més tenint en compte que Vox ha pegat a fugir dels governs autonòmics. D’una manera o una altra, este destrellat passarà factura al PP de Borriana.
I tot plegat, d’anar cap arrere encara en podem parlar més. El PP podria haver quedat en millor lloc si s’haguera desmarcat de Vox i no haguera retrocedit en àmbits com el valencià. En esta matèria, els últims governs del PP a Borriana foren exemplars en comparació amb altres ajuntaments del mateix partit. Ara però, el PP ha retrocedit i ha retallat significativament el seu ús públic: al BIM, a les xarxes socials, a la cartelleria…
"Salaris baixos i poc valor afegit. Turisme i pobresa. Eixe és el model per a Borriana"
A més, com parlàvem en este article, el PP promou un canvi de model productiu per a Borriana, basat enterament en el turisme. Ho fa, a sobre, en franca complicitat amb Vox i en uns termes igualment delirants que amb el pla de xoc de neteja integral intergalàctic supercalifragilístic. Mentre els mites del neoliberalisme cauen davant nostre, Monferrer es resistix a abandonar-los: s’ha de fer un negoci de tot i el turisme de masses dona molta riquesa i benestar a la població. Que els ho diguen als veïns de Barcelona, de Mallorca, de Málaga, d’Alacant, de València… que ara es manifesten en contra d’este model, i que no poden ni comprar ni llogar un pis a la seua ciutat. Que els ho diguen als habitants de les marines, al capdavant en pobresa al País Valencià, com ocorre en general en les comarques costaneres d’Alacant, on tant s’ha promogut el model turístic del PP. Salaris baixos i poc valor afegit. Turisme i pobresa. Eixe és el model per a Borriana. El preu a pagar, després d’haver rebutjat una subvenció europea de mig milió d’euros, és el sacrifici de l’espai de l’Arenal, que hauria de ser el gran parc urbà que Borriana mereix, en l’altar dels hotels i el turisme.
Reminiscències de Sant Gregori. Monferrer ha parlat molt d’este tema en un parell d’entrevistes recents. Ho fa perquè no vol que es parle del desastre que té en Cultura i que li és molt més immediat. El projecte de Sant Gregori és, en tot cas, un projecte de fa més de vint anys, fantasma d’un model d’urbanisme salvatge obsolet, que fa temps que es busca que puga continuar-se, quan el món ja és un altre i el projecte és evident que no s’ajusta a les necessitats del municipi ni a la sostenibilitat que requerixen els nous temps. És cert que les noves generacions no tenen perquè pagar la irresponsabilitat dels polítics que aprovaren el pla fa vint anys. Però això no vol dir que intentar portar a terme el PAI en una agonia que dura ja dècades siga la millor opció per a Borriana. Bé podrien buscar-se solucions de consens amb la Generalitat (vistes les sinergies), els afectats i les autoritats competents per a anul·lar el PAI i acabar un culebró que ja dura massa. A tot açò, voler aplicar ara un model similar a l’Arenal és un error de proporcions històriques. La història ensenya, però no té alumnes.
Seguint en matèria d’urbanisme, pareix una cosa freudiana com altres projectes de Vox com ara la reconstrucció de l’embarcador del Grau (per a atraure més turistes, per descomptat!) o la recuperació de la carta de begudes dels anys 20 al quiosc modernista del Camí d’Onda perquè la gent puga demanar-se “un nacional”, s’aboquen al passat. L’obsessió amb els temps pretèrits és constant.
"Sobre què vol dir ser de Borriana, Vox no entén res. I al PP, que ho permet tot, pareix que també se li està oblidant"
És necessari mencionar, a més, un detall important en matèria de símbols per a entendre fins on arriba la barra lliure Vox a l’Ajuntament de Borriana. L’any passat, per primera vegada en 50 anys, es baixava la senyera de Borriana del Templat per a posar-ne una altra diferent. Pot paréixer una frivolitat però no ho és. Cada lloc té els seus costums. Fixa’t en quines banderes hi ha als campanars dels pobles veïns (si és que n’hi ha). La bandera de Borriana al campanar és un tret distintiu del nostre poble. I és per tant molt significatiu llevar-la del lloc que li pertoca. Així, per al 9 d’Octubre, es va penjar la senyera coronada, només com a justificació per a posar la bandera d’Espanya el dia 12 (l’Ecce Homo): l’autèntic objectiu de Vox, ja que és ben sabut que no professen cap estima especial per la senyera del País Valencià, però de segur que es van fer moltes fotos amb la d’Espanya. I eixe és un bon resum de tot plegat. Vox només sap parlar d’Espanya, però d’una Espanya estreta, en blanc i negre on no hi cap ningú. No cal dir-ho, tampoc no hi caben els drets i les llibertats més bàsiques, per molt que diguen. Sobre què vol dir ser de Borriana, Vox no entén res. I al PP, que ho permet tot, pareix que també se li està oblidant. Borriana, per a alguns regidors de Vox, és només una ferramenta més per a ascendir políticament i fer-se moltes fotos amb el Gran Líder quan vinga a passar revista (a qui, per cert, ara no el lleven ni del BIM, a pesar de no ser regidor).
Sobre l’intent per controlar els continguts de l’Agrupació Borrianenca de Cultura (ABC) per part de Vox ja en vam parlar ací. Fa la impressió que l’ABC pot no ser conscient de la gravetat del moment que estem vivint. Signar un conveni amb clàusules introduïdes per Vox que poden induir a censura es pot assimilar a firmar un certificat de defunció. Una defunció que Borriana no es pot permetre. En un moment on la gestió de la cultura en este poble ha omplert tants titulars i ha assolit nivells de vergonya aliena insuportables, l’ABC no pot mostrar-se indiferent. Haver signat el conveni que ha signat és una capitulació humiliant. Altres organitzacions com el MIAU de Fanzara s’han negat a firmar coses semblants. Perquè l’ABC tinga sentit i faça honor a la seua història necessita retrobar-se amb l’ànima del poble, per a la qual cosa es requerix una rectificació urgent, enèrgica i contundent.
Per acabar, com a resum de tot, és bo analitzar el balanç que fa Vox del seu primer any de govern al seu web. En el document, resulta curiós llegir les paraules d’Albiol, tenint en compte com este partit es dedica a agitar l’odi contra els immigrants i els acusa (falsament) de no adaptar-se a viure ací. Primer, Albiol parla de “construir una cultura de calidad en Burriana, que defienda la memoria como resignificación de lo nuestro…”, mentre censura activament la nostra llengua, el valencià, i continua: “[que defienda] la cultura occidental, sintiéndonos orgullosos de nuestra riqueza cultural…” mentre censura dos pel·lícules filmades al País Basc i Estats Units (més occidental, impossible)… i acaba: “Una cultura donde se promulgue el pluralismo, dando cabida a todas las manifestaciones culturales, dando paso a la libertad” mentre censura llibres sobre diversitat i sobre la llibertat sexual i afectiva de les persones. No ho sé, potser caldria revisar eixe balanç. Potser serà que els únics inadaptats són els de Vox.
21/07/2024, JCM